Victor Alexandre: L’autodesqualificació de Puigcercós

www.e-noticies.cat

 

Joan PuigcercósJoan
Puigcercós s’ha autodesqualificat com a president d’Esquerra
Republicana i com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ho ha
fet, no cal dir-ho, en els darrers tres anys portant Esquerra pel
pedregar -amb una guàrdia pretoriana que es desfarà com un gelat al sol
quan el suport a la seva persona deixi de ser garantia de nòmina- i ho
ha fet amb unes recents declaracions al diari Avui
que denoten una pèrdua total del sentit del ridícul. Comença dient:
"Demano que la gent tingui exigència perquè és el moment de desafiar
l’Estat. A aquest país li toca desafiar el govern espanyol". Ah, sí?
Doncs té gràcia que això ho digui precisament l’home que ni tan sols va
ser capaç de desafiar José Montilla quan aquest li va dir que pengés la
bandera espanyola al balcó de Governació. Era la mateixa bandera
espanyola que Joan Carretero va fer retirar i que avui oneja joiosa
davant els ulls complaents de Joan Puigcercós i del conseller Jordi
Ausàs.


L’encerta, això no obstant, el president republicà quan
diu que "tenim el país prou madur", que "la gent està prou
conscienciada" i que "qui no vulgui arriscar ha de saber que serà
penalitzat per la ciutadania de Catalunya". L’encerta, perquè és
evident que el país ha madurat. I tant que ho ha fet. Per això, mentre
la consciència nacional de la ciutadania creix dia a dia, l’Esquerra de
Carod i de Puigcercós baixa minut a minut. Un partit que diu voler
liderar la independència nacional no pot ser el paradigma de la
claudicació lliurant el govern a una força espanyolista a canvi de res.
De res. Bé, de res no. A canvi de mantenir-se en el poder. Però quin
poder?, pensarà algú. Qui, llevat d’un cínic, pot dir-ne "poder" del
govern de Catalunya? I si no fos el poder? I si només fos una
acomodació personal?


"No m’agrada parlar de terminis", diu
Puigcercós quan li pregunten per la data del seu abrandat
"desafiament". Es nota que n’ha après força del mestre Zapatero, el
convidat d’honor al balcó del Palau de la Generalitat. És clar, sense
data no hi ha compromís i sense compromís no hi ha acció. Per això,
quan li demanen si hi haurà un tercer tripartit, Puigcercós respon: "No
tanco la porta a res". I és que la idea de la direcció d’Esquerra és
formar un tercer tripartit que continuï gestionant la misèria catalana,
és el projecte dels qui no volen sentir parlar d’eix nacional perquè el
consideren incompatible amb el seu benestar personal. Puigcercós,
concretament, diu que vol sumar dintre d’Esquerra, i, per sumar -els
números no són el seu fort-, obre les portes als qui no pensen com ell.
Curiosa manera de sumar, la d’un líder que foragita els militants i els
votants del partit i que practica el despotisme amb frases d’aquest
nivell: "Carretero ha de saber què vol ser quan sigui gran". Deu estar
molt nerviós Puigcercós per posar-se en ridícul d’aquesta manera. I no
sols perquè tothom sap que Joan Carretero és metge, sinó perquè tothom
sap també que Joan Puigcercós no té futur fora de la política. És greu,
molt greu, que un home que aspira a presidir un país desconegui el
significat de les paraules respecte i humilitat.


Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat