Joan Carretero se’n va d’ERC amb dignitat… els indignes de la direcció es queden



La
marxa d’En Joan Carretero potser era ja inevitable però no deixa de
ser frustrant . Fa temps que ho vinc dient , però cada cop és més
evident que ERC està en molt males mans, l’actual direcció del
partit no ho podria fer pitjor ni volent, l’electorat els ha
abandonat,els militants van marxant i ells continuen ben enganxats a
la poltrona socialista. És com si estessin enganxats a una droga ,
una proporcionada pels socialistes. La sola idea de perdre aquesta
droga i patir la sindrome d’abstinència els desespera i de la
mateixa manera que un heroinòman pot arribar a robar i delinquir per
obtenir la seva droga , ells estan disposats a amenaçar, difamar i
fins i tot purgar a tots aquells que posen en perill la seva dosi de
droga, una droga anomenada PODER . En Joan Carretero ha comés una
gravíssima falta: enfurismar la bèstia. L’anys 2003 el pacte amb
els socialistes podia tenir sentit, s’havia de provar, pèrò
actualment aquest pacte no va enlloc, és una evidència que només
una persona encegada pot negar. El pacte ens està deixant sense
votants, ens està desacreditant com a opció alternativa al
bipartidisme CiU-PSC i ens està desacreditant com a
independentistes. A part d’això estan els enganys als electors i les
escuses falses que s’estan utilitzant. La direcció d’ERC menysté
als electors i els tracta com si fossin babaus, perquè en política
no hi ha res pitjor que l’engany, i si no que li diguin a CiU que
després d’enganyar als seus electors amb el pacte del Majèstic del
1996 va perdre centenars de milers de vots que mai més ha recuperat.


Probablement
al Joan Carretero l’haurem de seguir molts, però serà molt trist ,
haver de marxar del partit de Macià i Companys per culpa d’aquests
penques és molt dolorós. A vegades una persona s’ha de sacrificar
per un país, però mai tot un país s’ha de sacrificar per una
persona. Molt enm temo que tot un partit, ERC, acabarà sent
sacrificat per a que uns pocs segueixin gaudint d’una vida regalada.
Ells ho saben, les enquestes són paoroses i la davallada serà
espectacular, però no estan disposats a renunciar a certes coses ,
perfereixen que el partit s’estavelli. No volen rectificar i no volen
salvar el partit. Quan acabin d’enfonsar el partit probablement molts
dels que ara donen lliçons de disciplina seran els primers en fugir,
qui sap si ja tenen una jubilació daurada en un altre partit de
“esquerres” . Em sap greu per tota la bona gent que ha hagut de
marxar per culpa de tots aquests galtes i per tota la gent de bona fe
que queda al partit que encara es creu les seves fal·làcies. ¿Què
déu pensar l’Heribert Barrera que amb més de 90 anys les ha vist de
tots colors i que en més d’una ocasió ha hagut de donar la cara i
demanar disculpes per les atzagaiades de tots aquests senyors de la
direcció? Em fa vergonya tenir aquests dirigents. Fins que el tàndem
Carod-Puigcercós no plegui ERC no alçarà el cap. En Joan Carretero
ha triat la dignitat , els dirigents actuals d’ERC han triat una
cadira i un sou públic del que esperen viure’n tota la vida.