Darrere d’aquesta fusió de caixes hi ha un projecte polític centralista

Sindicats de caixes: ‘Darrere d’aquesta fusió hi ha un projecte polític centralista’

Mentre augmenta cada dia la pressió del Banc d’Espanya per accelerar les fusions de caixes i mentre la Generalitat es troba en plenes negociacions amb el govern espanyol per a trobar un sortida a la invasió de competències que implica el decret llei que les potencia, els treballadors de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresaes van manifestar ahir radicalment en contra del projecte de fusió.Diuen que al darrere ‘hi ha un projecte polític centralista’ i que elprocés ‘és un engany’ (vídeo).Una de les preocupacions centrals dels sindicats és la concessió del FROB,el fons que ha impulsat el govern espanyol per a promoure i accelerarles fusions de caixes. Admeten que hi ha ‘grans problemes desolvència’, però adverteixen que en cas de rebre el ajuts del FROB i deno poder-los retornar, el Banc d’Espanya augmentaria el controlsobre les caixes. ‘Són diners que es converteixen en quotes departicipació i, lògicament, molt fàcils de vendre a qui el Bancd’Espanya o el govern creguin convenient’, diu el secretari general delSindicat d’Estalvi de Catalunya,Jordi Campins. Però amb les xifres de reestructuració proposades perles direccions (tancar 500 oficines, un 30%, i acomiadar 1.800treballadors, un 20%), els sindicats no creuen pas que el deute delFROB, encara per determinar, es pugui eixugar. Cal tenir present queaquestes xifres són molt diferents de les proposades en l’altre granprocés de fusió (caixes de Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu),en el qual s’ha acordat reduir la plantilla a partir de pre-jubilacionsun 12% i tancar el 15% de les oficines del total, servint-se d’uns 500milions d’euros del FROB. A més les caixes de Tarragona i Manresasumen, juntes, 426 oficines i 2.200 treballadors, amb la qual cosa lanova caixa tindria 74 oficines menys de les que té actualment Caixacatalunya. ‘Amb la caixa resultant que proposen, més petita que laCaixa Catalunya actual, no sembla pas que hi hagi cap manera de poderfer prou negoci com per a poder retornar tots aquests diners’, diuCampins. En aquest cas, el préstec del govern espanyol a través delFROB passaria a convertir-se automàticament en una important quota departicipació que controlaria exclusivament el Banc d’Espanya. Enaquesta línia, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO,opina que el risc en la concessió del FROB també passa per una ‘més queprobable i progressiva privatització de les caixes’, que de mica enmica perdrien la seva quota de mercat i quedarien molt vulnerables al’hora de ser absorbides per un banc comercial. ‘Això és molt perillós,perquè si les caixes queden exlcoses del sistema financer se’n perdràno només el control sinó també l’obra social que fan a cada territori’,diu Gallego, que lamenta la manca d’informació que les direccions deles entitats han cedit als sindicats. De fet, Raquel Puig, secretàriade la secció sindical de Caixa Catalunya, no entén perquè ‘ningú no haexplicat el model de caixa que es proposa a anys vista’, la qual cosatroba ‘molt estranya i incomprensible’. ‘Amb el que sabem, podem dirque això que volen fer serà una entitat nova, sí, però pel que semblano s’assemblarà gens a una caixa d’estalvis; no entenem on volen anar’,rebla. El president del comitè d’empresa de Caixa Tarragona (SECT),Gaietà Jové, creu que les direccions ‘han provat d’enganyar tothompresentant un projecte pretesament de creixement, que en realitatconsisteix absorbir els actius de les altres caixes per sanejar CaixaCatalunya i tot i així deixar-la més petita’. Els sindicats confien a aturar la fusió a les assemblees si no canvia la negociacióTot amb tot, els sindicats consideren que la negociació continua obertai el projecte de fusió encara s’ha d’aprovar en els consellsd’administració de cada entitat i després a les assemblees generalstambé de cada caixa. A les assemblees, per tirar endavant el projecte,cal el 66% dels vots favorables; tenint en compte que els sindicatstenen una representació que ronda el 20% en aquestes assemblees,asseguren que cercaran i que trobaran, en cas que no canviï el rumb deles negociacions, els suports necessaris per a superar el 33% de votcontrari a la fusió, la qual cosa frenaria el procés. Els altres processos de fusió de caixes Dels processos de fusió que hi ha en marxa al país, el de les caixes de Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleués el que es troba més avançat, car ja ha aprovat el gruix de mesuresque cal prendre en la negociació entre les direccions i els sindicats.Mentrestant, al País Valencià, el president Camps prova d’impulsar la fusió de la CAM amb Bancaixa i possiblement també amb Caixa d’Ontinyent.Tot i l’interès del Consell, aquest procés de fusió ha topat amboposicions diverses, sobretot des d’Alacant, i encara és lluny deconcretar-se. La tercera possible fusió, que segons sembla ja ha entraten un procés de converses, integraria Caixa Laietana i Caixa Penedès, dues de les entitats que inicialment s’havien mantingut al marge dels altres projectes de fusió que ja hi ha en marxa.

Informa: vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3656759&p_edi=mequinens