Darrere d’aquesta fusió de caixes hi ha un projecte polític centralista

Sindicats de caixes: ‘Darrere aquesta fusió hi ha un projecte polític centralista’

Mil cinc-cents treballadors de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa es van concentrar ahir contra el projecte de fusió

Com més va, més augmenta la pressió del Banc d’Espanya per a accelerar les fusions de caixes. Per un altre costat, la Generalitat es troba en plenes negociacions amb el govern espanyol per resoldre la invasió de competències d’un decret llei que justament potencia les fusions. Doncs bé, els treballadors de Caixa CatalunyaCaixa Tarragona i Caixa Manresa es van manifestar ahir radicalment contraris a la fusió. Diuen que, al darrere ‘hi ha un projecte polític centralista’ i que el procés ‘és un engany’ (vídeo).

 

Una de les grans preocupacions dels sindicats és la concessió del FROB, el fons del govern espanyol per a promoure i accelerar la fusió de caixes. Saben que hi ha ‘grans problemes de solvència’, però també que, en cas de rebre el ajuts del FROB i de no poder-los tornar, el Banc d’Espanya controlaria encara més les caixes. ‘Són diners que es converteixen en quotes de participació i, és clar, molt fàcils de vendre a qui el Banc d’Espanya o el govern creguin convenient’, diu el secretari general del Sindicat d’Estalvi de Catalunya, Jordi Campins. 

El cas és que amb les xifres de restructuració proposades per la direcció de cada caixa (tancar 500 oficines, un 30%, i acomiadar 1.800 treballadors, un 20%), els sindicats no creuen pas que el deute del FROB, encara per determinar, es pugui eixugar. Cal tenir present que aquestes xifres són molt diferents de les proposades en l’altre gran procés de fusió (caixes de SabadellTerrassaGirona i Manlleu), en què l’acord és de reduir la plantilla a base de pre-jubilacions (12%) i tancar el 15% de les oficines, aprofitant uns 500 milions d’euros del FROB. 

A més, com que les caixes de Tarragona i Manresa sumen 426 oficines i 2.200 treballadors, la nova caixa fusionada tindria 74 oficines menys que no les que té actualment Caixa Catalunya. ‘Amb la caixa resultant que proposen, més petita que no la Caixa Catalunya actual, no sembla pas que hi hagi manera de fer prou negoci per a poder tornar tots aquests diners’, diu Campins. En aquest cas, el préstec del govern espanyol a través del FROB es convertiria automàticament en una important quota de participació que controlaria exclusivament el Banc d’Espanya. 

En aquesta línia, Joan Carles Gallego, secretari general de CC OO, opina que el risc en la concessió del FROB també està en una ‘més que probable i progressiva privatització de les caixes’, que de mica en mica perdrien quota de mercat i serien molt vulnerables a l’absorció d’un banc comercial. ‘Això és molt perillós, perquè, si les caixes resten excloses del sistema financer, no solament se’n perdrà el control sinó també l’obra social que fan a cada territori’, diu Gallego, que lamenta que la direcció de cada entitat no hagi informat els sindicats. 

I Raquel Puig, secretària de la secció sindical de Caixa Catalunya, no entén per què ‘ningú no ha explicat el model de caixa que es proposa a anys vista. Amb les coses que sabem podem dir que això que volen fer serà una entitat nova, sí, però que no s’assemblarà gens a una caixa d’estalvis; no entenem on volen anar.’ 

El president del comitè d’empresa de Caixa Tarragona (SECT), Gaietà Jové, creu que la direcció ‘ha provat d’enganyar tothom presentant un pretès projecte de creixement, que en realitat consisteix a absorbir els actius de les altres caixes per sanejar Caixa Catalunya i, tot i així, deixar-la més petita’. 

Els sindicats confien a aturar la fusió a les assemblees, si no canvia la negociació 


Això no obstant, els sindicats consideren que la negociació continua oberta, atès que, el projecte de fusió, encara l’han d’aprovar els consells d’administració de cada entitat i, després, l’assemblea general de cada caixa. Per tirar endavant el projecte, cal el 66% dels vots favorables de l’assemblea; tenint en compte que els sindicats hi tenen una representació que ronda el 20%, cercaran i trobaran, en cas que no canviï el rumb de les negociacions, el suport necessari per a superar el 33% de vot contrari a la fusió, cosa que frenaria el procés. 

Els altres processos de fusió de caixes 


Dels processos de fusió que hi ha en marxa al país, el de les caixes deSabadellTerrassaGirona i Manlleu és el més avançat, car ja ha aprovat el gruix de mesures que cal prendre en la negociació entre direcció i sindicats. 

Mentrestant, al País Valencià, el president Camps prova d’impulsar la fusió de la CAM amb Bancaixa i possiblement també amb Caixa d’Ontinyent. Tot i l’interès del consell, aquest procés de fusió ha topat amb oposicions diverses, sobretot d’Alacant, i encara és lluny de concretar-se. 

La tercera possible fusió, que sembla que ja ha entrat en un procés de converses, és la de Caixa Laietana i Caixa Penedès, dues de les entitats que inicialment s’havien mantingut al marge dels altres projectes de fusió.