El debat de les vegueries

 

  Darrerament s’està parlant molt del tema de les vegueries , alguns en parlen amb arguments convincents, altres es limiten a defensar interessos localistes força discutibles i altres el que intenten descaradament és mantenir les províncies. Entrem en el tema; Cal dir que les províncies són unes divisions totalment alienes al nostre país, van ser ideades pel polític Javier de Burgos el 1833, la idea era copiar els departaments francesos. Les províncies han estat sempre imprescindibles per consolidar polítiques centralistes impulsades des de Madrid i han servit per partir comarques com la Cerdanya o el Penedès o per crear situacions absurdes, com per exemple el fet de que el Solsonès formi part de la província de Lleida. Catalunya té unes comarques, que existeixen des de fa segles, i aquestes comarques s’han d’agrupar d’alguna manera, algú pot pensar que aquesta és una tasca molt complicada, però la realitat és que les comarques i les vegueries ja estan fetes. Durant els anys 30 En Pau Vila, el geògraf més important que hem tingut mai, es va dedicar a recòrrer tot Catalunya, a parlar amb la gent, amb els ajuntaments, es van fer qüestionaris per esbrinar quines eren les àrees de radiació dels mercats tant per la facilitat de comunicacions com per les relacions mercantils i tradicionals i amb tota aquesta informació es va fer el mapa. Finalment el 1936 es va aprovar la divisió per decret, es creaven 38 comarques que s’agrupaven en 9 vegueries. L’any 1987 partint de la divisió comarcal del 1936 es van reconéixer les comarques i se’n van afegir tres més, però de forma incomprensible no es van aprovar les vegueries. L’argument era que primer calia arreglar el tema de les diputacions provincials.

   La Constitució espanyola obliga a que existeixin les províncies i estableix que cada província té un òrgan de govern que és la diputació provincial. La mateixa Constitiució, però , diu que en les Comunitats Autònomes uniprovincials  ( ex: Múrcia, Astúries…) la diputació ha dedesaparéixer i tots els seus poders es traspassen a la Comunitat Autònoma. Aquí és on rau la clau de volta del tema, les diputacions maneguen moltíssims diners i serveixen per col·locar, "enchufar" , amolts amiguets del partit , a més a més són uns organismes opacs que gairebé ningú controla i els seus membres no són elegits per sufragi sinò posats a dit per cada partit. L’any 1987 la idea era que Catalunya fos província única i que desapareguessin les diputacions , el seu poder seria assumit per la Generalitat i per unes vegueries elegides pels ciutadans a través del vot, no a dit . Això no interessava ni al PSC ni al PP perquè perdrien molt de poder i a CiU li podia interessar però va preferir no tocar res perquè si Catalunya fos província única en unes eleccions a les Corts espanyoles CiU obtenia molts menys diputats, per altra banda no cal oblidar que per modificar els límits d’una província cal l’aprovació de les Corts espanyoles i això no estava clar. Finalment CiU va decidir aparcar el tema. Els socialistes han seguit col·locant amiguets a la Diputació de Barcelona i CiU ha fet elmateix amb les altres tres diputacions. 

  ELS SOCIALISTES NO VOLEN LES VEGUERIES :És obvi que els socialistes no volen les vegueries, perdrien tot elpoder que té la Diputació de Barcelona, la qual mou moltíssims diners i a més ho fa gairebé sense control. La Diputació de Barcelona és un pou sense fons. És innecessària i inútil però pel PSC és importantíssima, i amb a vegueria de Barcelona no tindrian mai tant de poder i a més a més hi hauria més control. Així s’expliquen les reaccions d’alguns dirigents del PSC, des de Barcelona diuen que no hi ha pressa, des de Tarragona l’alcalde socialista parla de fantasmes i atia la rivalitat amb Reus, a Lleida l’alcalde socialista directament diu que la vegueria del Pirineu no ha d’existir… la conclusió és que millor no tocar res i deixar-ho tot com està.

  LES VEGUERIES HAN DE SER 9, NO 7 : Les vegueries ja estan fetes des del 1936, SÓN 9 : Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Tortosa, l’Alt Pirineu i la REGIÓ DE VIC i la REGIÓ DE REUS. Osona, el Ripollés i la Cerdanya formen una unitat històrica, l’únic que és discutible és la situació de la Cerdanya, la qual des de l’obertura del túnel del Cadí té més relacions amb el Berguedà que ambel Ripollés, en tot cas que decideixin els cerdans si volen ser a laregió de Vic, a la regió central de Manresa o a la de l’Alt Pirineu. La regió de Reus , formada per la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre, elPriorat i el Baix Camp també ha sigut ignorada d’una forma incomprensible. La gent de la Ribera d’Ebre van a comprar a Reus, no aTortosa i és a la Regió de Reus on ha d’estar. No deixa de ser absurd que Reus i Tarragona s’hagin de barallar per la capitalitat de la vegueria quan cadascuna pot capitalitzar la seva pròpia vegueria. 

  LA VEGUERIA DEL PENEDÈS ÉS UN INVENT QUE NO VA ENLLOC: Sóc vilanoví i per tant pot semblar estrany el que dic, però crec fermament que això de la vegueria del Penedès és una collonada. El Penedès és una comarca, no una vegueria, una comarca que en els seu dia es va partir en tres per qüestions localistes, una part de la comarca havia de quedar separada perquè formava part de la província deTarragona (el Baix Penedès) , l’altra part hauria estat l’Alt Penedès, amb capital a Vilafranca, però per evitar enfrontaments amb Vilanova, que tenia més població, es va crear una comarca a l’entorn de Vilanova, que s’hauria hagut d’anomenar la Marina del Penedès però que de forma incomprensible es va anomenar "Garraf". En el pla actual el Penedès torna a quedar partit, el Baix Penedès va a la vegueria de Tarragona i la resta a la de Barcelona i el que cal fer des del Penedès és lluitar per a que el Penedès estigui unit i depengui de la vegueria de Tarragona, tal com s’establia el 1936. Respecte a l’Anoia he de dir que no sé que hi pinta a la vegueria del Penedès, no té cap sentit.

  LA CAPITALITAT DE LES VEGUERIES :Un altre debat bastant absurd és el de la capitalitat de cada vegueria. En alguns casos sembla que no hi ha discusió (Lleida, Girona , Barcelona )però en altres casos ja s’estan tirant els plats pel cap Tortosa-Amposta , Tremp-La Seu d’Urgell , Reus-Tarragona, Igualada-Manresa… Estem acostumats aquí a que la capital sigui sempre la ciutat més gran, però en altres països no és així, al Canadà la Capital no és ni Toronto ni Montreal, sinó Otawa, a Austràlia la capital no és ni Sidney ni Melburne, sinó Canberra, al propi estat deNova York la capital no és Nova York, sinó la petita ciutat d’Albany, per tant , perquè la capital ha de ser la ciutat més gran? …no passaria res si la capital  de la vegueria fos en un municipi petit, defet podria ser positiu per reequilibrar territorialment la vegueria. Com a última opció podria haver-hi el sorteig… per que no? fer un sorteig i que el municipi que sortís fos la capital…de fet durant molts anys el President de la Generalitat s’elegia per "insaculació", es a dir treient a l’atzar una bola d’un sac.