Adeu ERC

    
A continuació reprodueixo la meva carta de baixa d’ERC. Per mi ja no tenia cap sentit seguir a ERC, hauria desitjat militar-hi tota la vida i em sap greu plegar, però ja en tenia els collons plens d’aguantar tots aquests aprofitats de la direcció, que continuaran enganxats amb pegamento a la poltrona fins que estavellin el partit … ERC no podia caure més baix i ells no podien aspirar a més, són uns barruts i una caragirats que volen viure sense treballar i que només aspiren a viure tota la vida de la mamella del poder. Se’ls hi enfot Catalunya i se’ls hi enfot tot, no tenen dignitat ni vergonya i no m’estranyaria que acabessin molts d’ells al PSC. Després de les eleccions ERC acabarà a la UVI i ells ho saben. Si Francesc Macià aixequès el cap els hi diria quatre coses, ell que va denunciar tant durant els anys 10 i els anys 20 la immoralitat i la baixesa de molts polítics espanyols i catalans ara es trobaria que els polítics més impúdics i més desvergonyits són els que manen al seu propi partit. Pobra ERC.
 
 
 
 




SOL·LICITUT
DE BAIXA



Des
del novembre del 2006 no estic d’acord en pràcticament cap de les
decisions que ha pres la direcció d’ERC , no comparteixo la política
de pactes ni l’estratègia dels senyors Carod i Puigcercós i em
sento estafat com a català pels seus enganys i les seves mentides.


Per
mi ha estat un honor militar durant tants anys al partit de Macià i
Companys però no puc acceptar que aquest partit històric s’hagi
acabat convertint una oficina de col·locació i en un satèl·lit
del PSOE . Per coherència no em queda cap més opció que donar-me
de baixa com a militant d’ERC, per la qual cosa els agrairia que em
donessin de baixa com a militant el més aviat possible, a tal efecte
ja he donat ordres a la meva entitat bancària de que no pagui la
propera quota.



Vilanova
i la Geltrú, a 29 de desembre de 2009