Toni Strubell: Un primer plebiscit

  A mesura que ha anat passant el que semblava seria un nou dia negre per al catalanisme, amb la dimissió de Joan Carretero, el meu pessimisme ha anat passant a cert optimisme. Fins i tot aniré a dormir avui força més tranquil que no ahir. 

He quedat molt admirat de la quantitat de gent que s’ha decebut molt amb la primera notícia. Gent molt inquieta. M’ha sorprès molt veure exactament qui m’ho feia saber, i de qui ho vaig saber indirectament. I la meva gran conclusió del dia és que hi ha una veritable munió de gent que vol votar Carretero, gent que no ho hagués dit mai.


Gent que porta temps sense votar; gent que amb l’anunci fet per Puigcercós de seguir aliats amb el PSOE, tenen clar que no volen saber res d’ERC; i gent de CDC indignada amb l’enèssima venda de fum que significà el darrer circ d’en Mas (el que es va tancar a casa el 13D). Jo estic segur que guanyarà el sentit comú i es farà una bona llista amb gent de cap i ulls, i Reagrupament farà un gran paper. Fins i tot penso, com el Salvador, que tot l’afer d’avui pot haver estat enginyat pels dos dissenyadors de la campanya Obama que ara són amb Reagrupament. Jo estic per una candidatura Carretero-Laporta-Reagrupament-gent de Suma-gent de CUP i endavant. I al final, guanyarem. Reagrupament sortirà reforçat de tot això. Optimisme tothom! El primer plebiscit l’hem guanyat.
 
reproduït de reagrupament .cat