Salvador Sostres: Albert Saez és un miserable

Albert Sáez ha deixat la Corpo perquè les rates són les primeres a abandonar el vaixell quan intueixen que s’enfonsa. De fet, el primer ratolí va ser, el Pere Martí, que després d’haver venut l’Avui mentre n’era cap de la secció de Política, amb aquella cobertura indigna de la campanya de les eleccions nacionals de 2006, va anar fer de minyona de premsa de Carod-Rovira. Martí, que és molt més intel·ligent que el Sáez, però igual de miserable, quan va intuir que la llum de Carod s’apagava, el va abandonar i va tornar a l’Avui, i ara és el cap de cultura de diari. El mateix Martí que metre Miquel Roca era algú a la política catalana va escriure aquell pamflet biogràfic que va dir-se "El ciutadà Roca". Hi ha un tipus de gent que és així. Impressiona veure’ls. El Sáez segueix els seus passos, amb un estil molt més matusser i sense cap gràcia. Perquè a veure, el Pere, que fiar-te’n és suïcidar-te, s’ha d’admetre que de vegades té gràcia. Una gràcia de barriada, però gràcia. Bé, el Sáez. Ara que ha vist que el tripartit s’acaba ha abandonat el càrrec públic on l’havia col·locat Esquerra per continuar cobrant de Montilla però d’una altra manera: s’ha fet fitxar de director adjunt del diari adjunt del règim, El Periódico. Quina vergonya, ser un càrrec d’El Periódico. El diari que amb més gravetat insulta el periodisme i la llibertat. Quina autèntica vergonya. Un diari pèssim, lamentable. De tota manera, cal dir que hi ha una concordança perfecta entre la qualitat moral de Sáez y la qualitat periodística d’El Periódico. Estan fets l’un per l’altre. Sáez ha fet del deshonor la seva manera de viure. Va arribar a la Corpo després d’haver actuat d’empleat d’Esquerra mentre era director adjunt de l’Avui, amb la baixesa d’intentar que fessin fora el Vicent Sanchis per posar-s’hi ell, i un cop va tenir assegurat el càrrec públic es va dedicar a fer-li les més intenstes fel·lacions a José Montilla, que era l’únic que estava advertit de l’abandó de Sáez y del seu pas a El Periódico. Potser, fins i tot, va propiciar-lo. La gent com Sáez no són de fiar. Tenen massa ressentiment social per ser bones persones. Són traïdors de mena i la vanitat els encega. Sáez ha acabat trebllant per la sinistra maquinària, com un quinqui més. És el trist final que sempre li havia pronosticat, encara que alguns s’entestaven a defensar que era un home íntegre i capaç. És un pobre salta-taulells amargat que un dia va perdre el sentit de la dignitat i mai més no va tornar a trobar-lo.
 
reproduït del bolc de Salvador Sostres.