Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència

WWW.VILAWEB.CAT

L’independentisme col·lapsa Barcelona en una manifestació sense precedents · La guàrdia Urbana rebaixa la xifra a un milió cent-mil manifestants · La capçalera que es va negociar durant una setmana es desfà sota la pressió dels participants

Centenars de milers de ciutadans de tot el país van col·lapsar ahir el centre de Barcelona en una manifestació sense precedents contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i en favor de la independència.

La manifestació, coordinada per Òmnium Cultural amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits, va començar de forma lenta perquè tot el recorregut previst (Passeig de Gràcia de Diagonal a Gran Via i Gran Via de Passeig de Gràcia fins a plaça Tetuan) era completament col·lapsat de gent. A la capçalera hi eren els sis presidents i ex-presidents de la Generalitat i del parlament: José Montilla, Ernest Benach, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Rigol i Heribert Barrera. Davant la impossibilitat de seguir avançant i abans d’arribar a la Gran Via la capçalera va optar per dissoldre’s. 

Al seu davant i al seu darrera la més gran manifestació de la història de Barcelona representava un gir històric cap a l’independentisme. Un milió i mig de veus cridaven sense parar en favor de la independència i les veus a favor de l’estatut simplement no s’escoltaven. Els polítics també van ser escridassats al llarg del recorregut, sobretot el president Montilla, que va haver de marxar escortat pels mossos. 

Al capdavant de la manifestació també s’hi sumaven representants dels sindicats UGT, CCOO, Intersindical i Unió de Pagesos, i de la patronal, Pimec i Cecot; a més també s’hi sumaven col·lectius de la societat civil com l’Institut d’Estudis Catalans, Decidim.cat, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i altres organitzacions com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). 

Des del primer moment s’ha fet evident que l’afluència massiva sobrepassava les previsions dels organitzadors i per això s’ha optat per dissoldre la capçalera. La Guàrdia Urbana ha xifrat l’assistència en 1.100.000 persones, superada, per tant, segons aquesta valoració, només per la del ‘No a la guerra’, celebrada el 2003, en 200.000 persones. La manifestació d’aquest dissabte ha superat totes les de caire polític fetes a Catalunya, com la del 1977 demanant l’Estatut o la del 18 de febrer del 2006 en defensa del dret de decidir. 

 

La manifestació s’ha convertit en un clam per la independència perquè aquest era el concepte més reivindicat i perquè, des del primer moment, ha quedat superada la polèmica generada durant els dies anteriors sobre el format que havia de tenir la capçalera. De fet, a causa de la concentració de manifestants, ha estat molt difícil distingir els lemes ‘Som una nació’ i ‘Nosaltres decidim’, i només s’observava la gran senyera que portaven el president José Montilla, el del parlament, Ernest Benach, i els seus antecessors. 
Amb aquesta protesta i aquest clam, es respon a la sentència del Tribunal Constitucional, feta pública en la seva integritat divendres passat. I es clou un procés estatutari que es va iniciar el 30 de setembre del 2005, amb la seva aprovació al parlament, i s’ha tancat amb la resolució de l’alt tribunal espanyol. Entremig s’ha viscut l’aprovació del marc estatutari a les corts espanyoles, el març del 2006, l’aprovació en referèndum el següent mes de juny i el recurs del PP contra el text, presentat al juliol. 

 

La sentència del Tribunal Constitucional suposa la retallada de 14 preceptes i la interpretació de 27 més. Entre els apartats retallats destaquen els que fan referència al model judicial català, al caràcter preferent del català a les administracions i a la figura del Síndic de Greuges. La fonamentació jurídica dels magistrats a l’hora d’interpretar determinats preceptes també assenyala que el català no pot ser l’única llengua vehicular a l’escola o que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya no és vinculant.