Solidaritat o fagocitosi independentista?

www.naciodigital.cat

        L’episodi viscut aquest dijous al vespre en un bar de l’Eixampla barceloní, on un grup d’independentistes convocats per l’incansable, ara reagrupat, Ramon Felipó, volien acomiadar l’estiu i brindar per la pàtria, va mostrar el fulll de ruta ocult de Solidaritat Catalana (SC) o, si més no, d’un dels seus impulsors, l’exconvergent i jurista López Tena, que hi va acudir acompanyat d’Emili Valdero -que s’ha apuntat al tema ràpidament per tractar de dirigir l’organització en comptes d’Uriel Beltran- i d’Anna Arqué, coneguda per la seva vinculació a la Coordinadora de les consultes, la gestora de la qual, per cert, ha desautoritzat ja d’entrada l’ús que SC n’hagi fet o en vulgui fer.

Segons conta el valencià Víctor Baeta, associat a Reagrupament Independentista, es va acostar al també valencià López Tena per interessar-se per com es produiria tècnicament la unitat entre les distintes ofertes sobiranistes per a les properes eleccions, comentant que “Reagrupament ja havien fet els deures, en tenir llistes de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, aprovades per mil tres-cents delegats en la III Assemblea”, i va instar a l’advocat per “quan SC tindria les seues llistes per anar compaginant-les amb les de RI”. Per a sorpressa de Baeta, López Tena, per tres vegades i amb energia, li contestava: “no”. Baeta va inquirí “No a què?” el que va obligar al dirigent de SC a concretar aquest “no”. Va dir: “Reagrupament no compta i no hi ha res a parlar de la candidatura de RI. La ‘candidatura sobiranista’ (sic) serà elegida en unes primàries que organitzarem”. López Tena va marxar amb la cua entre cames després que molts dels assistents l’esbronquessin per la seva actitud contrària a la unitat independentista.

No menys clar i diàfan ha estat Joan Laporta. Si mireu l’entrevista que li va fer tot just ahir VilaWeb, al minut 17, quan li pregunten si seria possible que SC aprovi les seves llistes i després faci coalició amb Reagrupament, l’expresident del Barça diu que "no", que els militants de Reagrupament s’han d’integrar a la Solidaritat Catalana i que Reagrupament proposi noms per anar a les llistes, que es votaran l’11 de setembre.

Diria, sense entrar en detalls més escabrosos que un dia o altre sortiran a la llum, que el que pretenen Tena i Laporta és un fagocitosi o un suïcidi col·lectiu de Joan Carretero i tots els seus 3.500 soldats, que durant el darrer any, contra tot i tothom, han fet tres assemblees multitudinàries, han aprovat un full de ruta nou i original, proposen una constitució nacional i es mantenen ferms en la defensa d’una candidatura transversal independentista. Pretendre, amb les vacances pel mig i deu dies de setembre fer el mateix que Reagrupament a cop de suposades assemblees de suposats milers d’adherits (el gran acte de presentació a Barcelona va ser un petit fracàs: no arribaven a 500 persones i molts eren observadors més que no pas hooligans) i cops de talonaris (es parla de cinc milions d’euros) resulta molt sospitós i no ajuda, precisament -menys encara amb declaracions com les citades- a unir res, sinó tot el contrari.


I és que l’ombra de Madí i de Vendrell és allargada, no sé si se m’entén?

 

 

Xavier Borràs, escriptor i periodista