Defensora del Pueblo, militant del PP i… filla de falangista radical

Maria Luisa Cava del Llano Carrió ja va viure el feixisme "en família" amb el seu pare honorat amb la "Medalla al Sufrimiento por la Patria con Aspa Roja"

 La "Defensora del Pueblo" que ha recorregut que el català sigui la llengua d’acollida pels nouvinguts a Catalunya, ja va beure de les fonts de l’estat falangista des de casa. Segons informa un extens reportatge del diari llibertat.cat, Maria Luisa Cava del Llano Carrió, militant del PP balear  junt amb el seu marit Joan Antoni Marí Tur, és filla d’un conegut falangista, que va servir al General Franco ja l’any 1936 i va realitzar actes feixistes fins la seva mort (1986), a mitings de Fuerza Nueva o trobades d’excombatents feixistes.

Segons informa llibertat.cat, Carlos Cava del Llano y Pintó, va ser membre de la Vieja Guardia i fundador del SEU (Sindicato Estudiantil Universitario), l’instrument de la repressió franquista en l’àmbit estudiantil. 

Cava del Llano va continuar la seva activitat com adicte al "Régimen" fins als anys vuitanta, quan encara realitzava mitings per excombatientes o participava en actes junt al dirigent ultra Blas Piñar. Enginyer de formació, Cava del Llano, va iniciar la seva carrera ja el 18 de juliol de 1936 a Barcelona, on es va sublevar contra la República del costat de militars i feixistes. Va realitzar serveis per al SIMP fins que va fugir al bàndol franquista, a la VI Divisió de Navarra, on va obtenir el grau d’alferes provisional.

Després de la guerra va desenvolupar importants càrrecs durant la dictadura feixista. Primer com a delegat provincial de les organitzacions juvenils feixistes a Lleida; posteriorment delegat del SEU a la Universitat Indutrial de Barcelona, inspector provincial del FET i les JONS de Lleida, i secretari del Seminario de Estudios Económicos i de la Jefatura Provincial de Lleida, durant dues dècades.

Cava del Llano va ser àmpliament condecorat per la seva fidelitat a la dictadura feixista: li van ser atorgades les medalles de la Vieja Guardia, la de fundador del SEU, la medalla de la Ciutat de Lleida, així com nombroses condecoracions per mèrits de guerra i repressió, com la "Cruz Roja del Mérito Militar" o la "Medalla al Sufrimiento por la Patria con Aspa Roja".

També fou un impulsor de l’"Orden de los Caballeros Quijotes", un grup sectari d’exaltació espanyolista que prenia com a motiu la figura literària del Quixot, i que tenia com a seu el Castell de Castelldefels fins als anys 70.