La farsa de Solidaritat Catalana

 

1.La proposta de creació de Solidaritat Catalana neix improvisadamenten una reunió de cap de setmana i el dimarts següent ja es presentaen públic sense haver parlat amb cap dels partits ni entitats a quies fa la famosa ‘crida a la Solidaritat Catalana per a laindependència’.

2.SC neix com a reacció de dos militants destacats de CiU i ERC, Lópezi Bertran, perquè els seus partits (a qui tan havien defensat fins al’últim dia) refusen unes IP i ILP presentades per ells. Per tant,SC no és un projecte covat i reflexionat amb criteris estratègics ipatriòtics, sinó una reacció per un desengany personal. Només calanar a l’hemeroteca per veure com fa pocs mesos refusavenl’estratègia que ara diuen promoure.

3.En Laporta no sabia el dia abans de reunir-se amb Bertran i Lópezque quatre dies més tard ‘lideraria’ un moviment anomenatSolidaritat Catalana i que seria ‘l’autor’ d’una crida a launitat del catalanisme a favor de la independència. De fet, els diesprevis a la trucada d’en López per demanar audiència Laporta esreunia amb independentistes independents per proposar-los unir-se auna candidatura liderada per ell i amb Reagrupament com a moviment debase.

4.SC funciona en la tàctica política com ja ens tenen acostumats elspartits clàssics. Tothom sap, i ells reconeixen en privat, que la‘crida a la Solidaritat…’ era una trampa per atreure el màximd’adherits i poder presentar-se després acusant els altres de nohaver volgut la unitat. És a dir, SC des del primer dia no ha actuatamb honestedat, sinó amb jocs tàctics propis dels partits d’origendels seus ‘creadors’. L’esperança d’una nova forçaindependentista no és només l’independentisme directe, sinótambé una manera diferent de fer política. SC ha demostrat que jali està bé enganyar i mentir si això l’afavoreix.

5.SC també ha decidit fer ús de la trampa dels números. La ‘cridaa la Solidaritat…’ va atreure, segons els seus impulsors, 17.000suports. Al cap d’una setmana, davant la negativa dels partitsparlamentaris a seguir l’improvisada estratègia, els dos impulsorsde SC i Laporta van anunciar el que ja sabien des del primer dia:impulsaven una candidatura pròpia. A partir d’aleshores van seguirdient que tenien el suport de 17 mil persones i que encara voliencréixer més. Cal recordar, però, que aquelles 17 mil personeshavien donat suport a la ‘crida’, però no a una nova candidaturaindependentista. SC ha fet servir des d’aquell engany-crida elscorreus que van aconseguir per fer difusió de la seva activitat.Avui encara esgrimeixen que són 17 mil adherits.

6.Malgrat que els tres signataris de la ‘crida’ van dir que ellsmai serien un obstacle per a la unitat i que no tenien cap ambiciópersonal, han convertit les setmanes posteriors en una campanyad’auto-promoció descarada. Cal recordar que Bertran havia quedatencasellat en catorzena posició a les llistes d’ERC per Barcelona(sense possibilitats de mantenir-se com a diputat segons totes lesenquestes) i que l’havien proclamat candidat municipal per Badalona(on ERC només té un regidor i tot apunta que el perdran a lesproperes eleccions). També cal recordar que López no haviaaconseguit ser col·locat al pom de dalt de la llista de CiU i que lihavien ofert un lloc a mitja taula de la llista per al Parlament (elnotari refusava la proposta perquè considerava que no anava prouamunt i no se’l reconeixia prou). Ara bé, si ells diuen que el quèfan no ho fan per ambició personal, potser ens els haurem de creure…

7.Un dels lemes que han utilitzat més els impulsors de SC és que elseu és un moviment ‘de baix cap a dalt’. Tot depen de quiestigui a baix i qui a dalt, oi? Potser ells parlen de la piràmideinvertida. Fins ara, no hi ha hagut cap assemblea que escollís aLaporta, López i Bertran com els dirigents del moviment. És a dir,a hores d’ara encara no tenen cap legitimitat democràtica dins deSC. És evident, que SC neix com una candidatura mediàtica de trespersones que després pot haver tingut més o menys acollida popular,però dir que és un moviment ‘de baix cap a dalt’ és ridícul.De fet, des del primer dia Laporta, López i Bertran han parlat ennom de SC, han fet ús de les seves sigles en comunicats, actes, handecidit el nom, el logo, l’estratègia, les negociacions, elreglament de confecció de llistes, etc. Tot plegat sense que hi hagihagut un procés democràtic de legitimació o per escollir unadirecció que pilotés el procediment.

8.Des d’un primer moment, SC es va dotar d’una direcció noescollida i amb una estructura semi-professionalitzada sense haverpassat per cap assemblea d’adherits. Hi ha hagut un cap de premsaque ha treballat al servei exclusivament dels impulsors i d’algunsescollits més. Han fet servir la web, el correu(uriel.bertran@solidaritatcatalana.cat), les bases de dades delsadherits, els diners ingressats pels adherits i les donacions, etc.Tot això, en favor d’un grupet de persones que volen ser escollitsals primers llocs de les llistes. La resta de candidats a les‘primàries’ (ara en parlarem) no han tingut a disposició totsaquests recursos. Potser sí que d’això també se’n pot dir‘llistes obertes’…

9.A cap país del món les primàries es poden fer en un parell desetmanes. Tampoc és gens coherent parlar de llistes obertes quan espoden presentar equips tancats i ordenats els membres dels qualss’enduen un vot cadascún per cada vot individual que rep l’equip.A més, es permet utilitzar l’amenaça de dir que tots els membresrenuncien al vot si algun membre del seu equip és ‘tatxat’ perun votant. Enlloc del món les primàries tenen períodes de campanyadiferent segons el candidat (Laporta, Bertran i López han estat fentcampanya per ells des del primer dia i tot just fa tres o quatre diesque es van sabent els noms dels altres candidats perquè es podienpresentar fins el 28 d’agost). Enlloc del món unes primàries lesorganitza i negocia les regles de participació un equip decandidats. És evident que ja no se’n pot dir ni ‘primàries’ni ‘llistes obertes’.

10.L’estratègia i el programa de SC existeix? Fins ara s’han fetdecàlegs i altres breus documents que ningú ha pogut votar niesmenar. Qui els ha fet aquests decàlegs? El ‘baix’? o el‘dalt’? Qui ha fet el reglament de confecció de llistes? Quil’ha aprovat? De moment només hem sentit els tres impulsors en elsmitjans? Quan i en quin marc democràtic s’han expressat elsadherits? Com es prendran les decisions en cas de tenir èxit itreure alguns diputats? Quin òrgan prendrà les decisions? Suposoque com que és un moviment ‘de baix cap a dalt’ cada decisiódemanarà una consulta de tots els adherits i en Laporta, en Bertrani en López acceptaran que sigui tothom qui decideixi, oi?

Bé,el més patètic de tot no és que tres persones es pensin que podenenganyar a tothom amb tantes tonteries, sinó que hi hagi tanta gentdisposada a deixar-se enredar.

 

http://catlliure.wordpress.com/