L’amargor de la derrota

 

Els resultats electorals que ha tret Reagrupament en aquestes eleccions són molts decebedors. A Girona sense la llei d’Hondt s’hauria entrat, a Lleida s’ha tret un resultat una mica fluix i a Barcelona i Tarragona el resultat ha estat catastròfic. Hem patit una dolorosa derrota i ho hem d’acceptar, la vida té aquestes coses, les ensopegades, les caigudes i les desgràcies són el pa de cada dia i l’única sortida que ens queda és tornar-nos a aixecar i seguir endavant. Els Beatles tenen una cançó que és diu I’m a looser (sóc un perdedor) i les cançons del Springsteen i del Bob Dylan parlen de perdedors i de gent que ho té tot en contra i es torna a aixecar. Sé de primera mà que la feina a nivell de carrer que s’ha fet a llocs com Reus, Tàrrega, Vilafranca del Penedès , Girona o Vilanova ha estat extraordinària i que hi ha gent que es mereix un monument. Hem llaurat el terreny i hem treballat com a mules però els resultats electorals no han estat els esperats. Seria un greu error tirar ara la tovallola o començar a buscar culpables. Reagrupament presentava el millor projecte, el millor programa i els millors candidats, però s’ha de reconéixer que el nostre missatge no ha arribat a molts dels nostres potencials votants a causa de la manca de diners i de la manca de presència als mitjans de comunicació. Potser als anys 30 les eleccions es guanyaven al carrer però avui en dia les eleccions es guanyen a la tele i això ho haurem de tenir en compte de cara al futur. També s’ha de dir que el poble sovint s’equivoca i confia en gent que no s’ho mereix, el segon tripartit ha estat una gran estafa però l’herència dels 23 anys de CiU és nefasta. Fa ràbia que gent tant vàlida com el Carles Móra, la Montserrat Tudela o el Jaume Fernàndez no esdevinguin diputats i que en canvi un NINI com Puigcercós continui enganxat amb pegamento a la cadira després d’enfonsar ERC. També fa ràbia veure que alguns gangsters i aprenents de delinqüents han esdevingut diputats. Sense ètica, sense moral i sense honradesa no tindrem mai la independència, l’únic que tindrem són polítics falsos i engalipadors que ens prometeran el que sigui per mantenir l’acta de diputat. El cas de SCI (Societat Catalana d’Impostors) és paradigmàtic, els seus quatre diputats són dos personatges sense escrúpols que tenen problemes judicials greus, un personatge que no ha treballat mai i que porta 11 anys vivint del sou de diputat i un desertor que es presentava per Girona però que no viu a Girona. Si aquesta banda de demagogs ha de representar als independentistes catalans anem arreglats.

 

Aquesta propera legislatura tindrem més demagògia, més tacticisme, més enganys i més corrupció, l’única sortida que ens queda a tots els independentistes que no creiem en tots aquests farsants és lluitar, lluitar i lluitar, fer com va fer el guerriller Carrasclet , que se’n va anar a les muntanyes de Tarragona per seguir lluitant contra les tropes felipistes o fer com va fer Francesc Macià als anys 20, que no va parar de lluitar contra el règim corrupte de Primo de Rivera. La millor opció que es presentava a les darreres eleccions era Reagrupament Independentista i els fets em donarà la raó, és qüestió de temps. Fa quatre anys li vaig dir a la cara al senyor Ridao que amb el segon tripartit enfonsarien ERC i enfonsarien el país i ara us dic a tots vosaltres que aquests polítics inútils i mediocres que acaba d’elegir el poble de Catalunya ens empobriran econòmicament i espiritualment en poc temps.