Homenatge als germans Badia

 

El passat dijous vaig anar amb uns altres companys a l’homenatge que se li va fer als germans Badia amb motiu del 75 aniversari del seu assassinat, va ser un acte molt emotiu que es va celebrar just al lloc del seu assassinat. Va ploure molt i vam quedar ben xops però va valer la pena. Va ser molt emotiu conéixer persones com el senyor Matí Torrents i altra gent que havia militat als anys 30 a Estat Català i a Nosaltres Sols. 

 www.naciodigital.cat

"Jo faig nosa a molta gent i el dia menys pensat una bala al cap acabarà amb la meva vida”. Aquesta fou una de les premonicions complertes de Miquel Badia, el Capità Collons, que juntament amb el seu germà Josep, foren assassinats a mans dels pistolers de la FAI, el 28 d’abril de 1936, al carrer Muntaner de Barcelona.

Aquest vespre de 75 anys després en el mateix escenari de l’atemptat més d’un centenar de persones s’han aplegat per homenatjar a dos dels grans protagonistes de l’independentisme català. Un record pel crim dels germans Badia, un dels crims polítics que més va commocionar la societat catalana poc abans que comencés la Guerra Civil.

Nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell), tots dos encarnen la complexa existència i coexistència entre lluita ideològica i activisme separatista en les dures dècades dels anys 20 i 30 del segle passat a Catalunya. De fet, Miquel Badia, des del seu ingrés a Estat Català el 1922 fins al seu assassinat, va protagonitzar 14 anys de lluita política compromesa en els quals va patir presó, exili i la clandestinitat. Activista de la nacionalització del país, des de la Comissaria General d’Ordre Públic va perseguir la violència sectària de la que va esdevenir una víctima mortal. Amb la mort del "Capità Collons" i del seu germà, potser va morir un dels darrers herois romàntics de la causa catalana. Una doble mort, la del rebel i la del mite, ja que Miquel Badia ha estat condemnat a l’ostracisme del buit institucional.

Però en aquest vespre de tempesta primaveral l’homenatge ha agafat més embranzida. Amb motiu d’aquest aniversari, un grup de vuitanta intel·lectuals, diputats, historiadors i periodistes han publicat un Manifest per demanar als ajuntaments de Barcelona, on els van matar, i de Torregrossa, on van néixer, que els dediquin un carrer.

En aquest sentit l’Associació Germans Badia també ha publicat  un manifest d’homenatge“In Memoriam: Josep i Miquel Badia” , que glossa la seva figura i l’actualitat de les seves virtuts.

A més, a aquests actes d’homenatge s’hi han adherit organitzacions com CADCI, Catalunya Acció, la Fundació Irla, Solidaritat Catalana per la Independència, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya o la Joventut Nacionalista de Catalunya.

Així mateix a títol individual s’ha rebut, entre d’altres,  l’adhesió d’historiadors com Oriol Junqueras, Agustí Barrera,  Francesc Xavier Hernández, Josep Maria Figueres o Fermí Rubiralta, dels professors Emili Valdero, Tessa Calders (filla de Pere Calders),  Eladi Llop o Elisenda Paluzié, dels editors, periodistes i escriptors com Quim Torra, Josep M. Vall Comaposada, Víctor Alexandre, Marc Garafot, Imma Albó o Miquel Martín Gamisans, de militants històrics de l’independentisme com Robert Surroca  o Jaume Renyer