La direcció d’ERC dimiteix en bloc

www.eldebat.cat

Nova patacada electoral i noves dimissions en bloc a ERC. Ara fa mig any, el seu fracàs sense pal·liatius en les eleccions al Parlament es va cobrar el cap del president del partit, Joan Puigcercós, que va anunciar que no es presentaria a la reelecció en el proper Congrés Nacional, que se celebra a l’octubre. Ara, el nou revés dels republicans en les municipals ha acabat amb la renúncia (també diferida) de tota l’executiva del partit. En bloc.



“Pèssims resultats”
Puigcercós, en una compareixença aquest dilluns a la seu d’ERC, ha anunciat que l’executiva del partit ha presentat la dimissió com a conseqüència dels “pèssims resultats” de les eleccions, en què ERC ha perdut més de 77.000 vots, 2,7 punts de percentatge de vot i 197 regidors en tot Catalunya. A més de cedir el lloc honorífic de tercera força més votada al PP. Nombres totals a banda, és especialment sagnant el descens d’ERC a Barcelona, on Jordi Portabella ha perdut dos escons i ha entrat al consistori pels pèls, tot i que s’hi presentava amb el suport d’RCat i de Joan Laporta.

El 17 de setembre, nou president
Puigcercós ha explicat que l’Executiva dimissionària seguirà ocupant els seus càrrecs de forma interina fins al Congrés Nacional de l’octubre. Precisant que aquesta executiva en funcions només prepararà la transició interna, i que les “grans decisions estratègiques” que haurà de prendre el partit seran responsabilitat de la nova direcció que surti del congrés. Un congrés del qual ja hi ha una data definitiva: l’1 d’octubre. Abans, el 17 de setembre, els militants d’ERC elegiran el nou president i el nou secretari general de la formació.

Possibles causes de la patacada

Sobre les causes del nou fracàs electoral, Puigcercós ha teoritzat que, entre els simpatitzants d’Esquerra, hi ha la sensació que la formació ha estat “instal·lada” en les institucions. A més d’altres possibles causes, com ara la fragmentació de l’independentisme, el desgast del partit per haver governat o la percepció que la política no arriba als problemes quotidians de la gent. També ha interpretat el tomb a la dreta dels votants com una recerca d’una aparent seguretat que els partits d’esquerra no han sabut transmetre.